Històricament, les polítiques d’igualtat d’oportunitats es remunten a la segona meitat del segle XX i actualment s’estan desenvolupant en quasi tots els nivellls adiministratius i polítics, nacionals, de la Unió Europea i internacionals.

La igualtat d’oportunitats de les dones és un dret relativament nou a Espanya, que neix amb la democràcia i l’aprovació de la Constitució.

Constitució espanyola de 1978. Articles 14 i 9.2, prohibeix expressament qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe i estableix l’obligació que correspon als poders públics de promoure les condicions per a que la igualtat de les persones sigui real i efectiva.

Nacions Unides afirma a l’article 1 de la Declaració sobre l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona que “la discriminació contra la dona, en la mesura que nega o limita la seva igualtat de drets amb l’home, és fonamentalment injusta i constitueix una ofensa a la dignitat humana”. Per això, les Nacions Unides estableixen un llistat de drets que s’han de garantir a les dones, siguin de qualsevol cultura, situació jurídica o nacionalitat.

La IV Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing (1995). Va marcar un abans i un després en la consciència mundial sobre la desigualtat entre els gènere. En aquell moment es va començar a parlar de transversalitat, és a dir, l’estratègia per assolir la igualtat, mitjançant la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les etapes i nivells de les polítiques generals.

Segons la Comissió Europea, la transversalitat implica la mobilització de totes les polítiques generals i mesures amb el propòsit específic d’assolir la igualtat, tenint en compte, activa i obertament, a la fase de planificació, els seus possibles efectes sobre les situacions respectives d’homes i dones.

Igualtat formal = Igualtat real? La igualtat formal és la no existència de discriminació directa, en canvi, la igualtat real suposa la no existència de discriminació directa ni indirecta, i la posada en marxa de les mesures necessàries per a superar els obstacles culturals i socials que impedeixen que la igualtat sigui efectiva. Al mateix temps, la igualtat real suposa també la incorporació d’un tractament diferenciat a través de mesures incentivadores.

La Llei 3/2007 de 22 de març, per a la Igualtat Efectiva d’Homes i Dones qüestiona qualsevol forma de discriminació envers les dones. L’objectiu de la llei és fer efectiu el dret d’igualat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes mitjançant l’eliminació de las discriminació de les dones, en totes les circumstàncies i condicions i, singularment, en les esferes política, civil, laboral, econòmica, social i cultural.

Pel que es refereix a l’àmbit laboral, el dret d’igualtat està recollit a l’article 35 de la CE: “Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva família sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe”.

Un dels instruments més coneguts que utilitzen els organismes públics per a lluitar contra les discriminacions i les desigualtats són els Plans d’Igualtat d’Oportunitats. Podeu trobar més informació sobre plans d'igualtat als enllaços següents:

• II Pla d'Igualtat d'Igualtat de Gènere 2005-2007, Diputació de Barcelona.
• Pla de Polítiques de Dones 2008-2011, Institut Català de les Dones.
• Plan Estratégico de Igualdad de Oportunidades 2008-2011, Instituto de la Mujer.