Les dones als mitjans de comunicació

La presència femenina als mitjans de comunicació és escassa, i s’ha d’abordar des de tres punts de vista:

Com a comunicadores -> Per a la consecució d’un presència femenina justa tant en espai, forma, com contingut, és necessària la presència femenina en els mitjans de comunicació, ja que la construcció de la informació no pot tenir tan sols una visió patriarcal, sinó que ha d’existir l’equitat.

Com a protagonistes -> Tan significatiu és el que es diu com de quina manera es diu. Quan ens referim a la producció informativa, ens importa saber què i qui aparegué als mitjans, però també ens pot proporcionar dades l’absència de temes i persones. Les dones només representen el 10% de les persones esmentades als diaris d’informació general.

Dicotomia públic/privat -> Per què no apareixen més dones? Els directius i algunes responsables dels mitjans de comunicació argumenten que les dones encara no ocupen llocs de responsabilitat en la societat i que, per tant, no tenen les mateixes responsabilitats que els homes.

Tanmateix, sembla més lògic fer la següent reflexió: els mitjans de comunicació ofereixin una visió de l’àmbit públic, és lògic doncs, que les dones no apareguin, ja que aquestes encara pertanyen a l’àmbit privat. La dicotomia públic/privat segueix operant com un clixé persistent.

“El 80% de les compres les decideixen les dones, però malgrat això el 61% d’aquestes no se senten ben representades per la publicitat. Diversos estudis comproven que hi ha una connexió directa entre tenir èxit amb les consumidores femenines i tenir-lo en tots els mercats.”

Exemples de discriminacions contra les dones als titulars de premsa:

(El Periódico, 5/4/1998) “Una Barbie para presidenta”, és l’encapçalament d’un article del Dominical, el qual explica la trajectòria personal d’Irene Sáez i on es pot llegir aquest peu de foto, clarament ofensiu: “Juguete político. La muñeca Irene llegó a las jugueterías de Venezuela en 1996. La de carne y hueso quiere llegar a la presidencia el próximo diciembre.”

(El País, 16/10/1998) “Una mujer de moda que aspira a ser escritora” quan va guanyar el Premi Planeta.

(La Vanguardia, 19/8/1998) “Prostitutas cada vez más jóvenes”, en un article que explicava que famílies amb deutes insalvables portaven als nens a mans d’usurers. Hauria estat més correcte parlar de “prostitució infantil”.

(El País, 16/11/2008) “Maravillas en el Congreso”, (referint-se a la Madre Maravillas de Jesús).

(El País, 25/10/2008) “Amina quiere dirigir la oración”, (referint-se a Amina Wadud, dona musulmana i feminista),i al contrari, trobem “Ibarretxe anima a los hombres a acompañar a la mujer en su lucha” (El País, 25/11/2008) El fet de no nomenar a les dones de forma complerta i correcta. Significa a part de desconsideració, irrellevància i excés de familiaritat.

(La Voz de Galicia, 17/06/2009) “Ángeles, Bibiana, y Beatriz”, en aquest cas, a part de no dir els cognoms, no es menciona tampoc la professió de les dones (ministres de Vivenda, Igualtat, i Cultura).

(El País, 26/06/2009) “Letizia, el Príncipe y Montilla, encerrados en un ascensor”.

LA PUBLICITAT

La seva influencia és innegable en les societats actuals i els seus missatges estan carregats de simbolisme en els quals les dones que apareixen quasi sempre estan associades a situacions que moltes vegades no es corresponen amb la vida real.

 

La imatge i el cos de la dona han estat clarament explotats per a vendre productes, transmetent determinats mites o models que varien d’un extrem a l’altre, de manera que podem trobar des de dones agressives a dones submises complint un paper secundari en relació a l’home.

Als anuncis de publicitat apareix un elevat percentatge de dones com a mestresses de casa o com objectes sexuals separant-les de l’àmbit professional, mentre que als homes se’ls exclou de l’àmbit familiar associant-los sempre al món professional. D’aquesta manera s’estan reforçant rols i estereotips que limiten les funcions d’homes i dones en la societat, reduint les seves oportunitats de realitzar els seus desitjos i dirigir les seves vides lliurement.

Com podem denunciar la publicitat sexista? A través de la pàgina web de l’Observatori de les Dones als mitjans de comunicació podeu fer constar les vostres felicitacions o queixes davant d’aquells continguts audiovisuals que cregueu que superen o perpetuen un discurs sexista i una representació estereotipada de les dones o de la feminitat.

Icona de Pregunta iDevice Selecciona la resposta correcta

La comunicació sexista és ....?

  
El desdoblament informatiu que es fa per homes i per dones.
És la comunicació respectiva al sexe.
És aquella que no respon a la realitat i discrimina a les dones, bé invisibilitzant-les o anul·lant-les, bé basant-se en estereotips tradicionals.

Quin és el primer canvi sistemàtic que ha de donar-se als mitjans per eradicar la comunicació sexista?

  
Crear un bon llibre d’estil.
Un canvi d’actitud i conscienciació de les persones que treballen als mitjans de comunicació i com a conseqüència la resta de la societat.
Conscienciar a la societat.

Un tractament informatiu adequat ajudaria a eliminar la violència de gènere?

  
No, són discriminacions socials diferents que apareixen per motius dispersos.
No, malgrat que ambdós són fenòmens conseqüents de la societat masclista, les eines per eliminar-los no són les mateixes.
Sí, encara que amb conjunció amb altres eines. El llenguatge és reflex del pensament, i al voltant d’ell es construeix una realitat social. Si la comunicació emana respecte i equitat, les persones tendiran a comportar-se així.

« Anterior | Següent »

SERVEI DE POLÍTIQUES D'IGUALTAT DE GÈNERE - Ajuntament de Corbera de Llobregat