Violència masclista
El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de Nacions Unides aprovà la Declaració Universal dels Drets Humans en la qual s’assenyala que “tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altre tipus, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altre condició”.
Quan es considera que les homes són superiors a les dones, i per tant poden exercir el poder contra elles, s’estan vulnerant els drets fonamentals de les dones. En una societat en la qual existeix la desigualtat entre dones i homes sorgeix la violència contra les dones, que és la conseqüència i la manifestació més intolerable de la discriminació sexista.
L’objectiu de les accions violentes contra les dones és el control de la persona i la dependència i subordinació d’aquesta.
La violència de gènere és sempre una vulneració dels drets fonamentals de la persona i és necessari actuar contra ella. No podem romandre impassibles: s’ha de denunciar i recolzar a les víctimes.
Què podem fer dones i homes contra la violència masclista?
Posar fi al silenci. Donar nom a la violència de gènere procurant que les dones parlin del que els està passant. Trencar el silenci permet transformar el patiment personal en una acció col·lectiva que faciliti el canvi.
Canviar la visió restringida del que és la violència, no reduint-la exclusivament a la violència física (cops o ferides).
Revisar models socials masculins i femenins qüestionant idees tradicionals del que ha de ser un home (agressiu) i una dona (submisa).
Recolzar a les dones. A mida que es visibilitza el problema, el recolzament a les víctimes es fa més evident. Les organitzacions de dones i les polítiques públiques han creat noves formes d’actuació i provisió en contra de la violència de gènere.
No minimitzar el problema. Comprendre que la violència contra les dones és perillosa per a la societat en el seu conjunt.
Saber detectar la violència i actuar contra ella. La violència pot estar en el nostre voltant afectant a filles, dones de la nostra família, veïnes, amigues...
Coeducar i canviar mentalitats. Assumir la responsabilitat d’educar a favor de la igualtat i contra la violència en les nostres famílies. Començar a canviar actituds i comportaments quotidians discriminatoris contra les dones. Promoure canvis culturals per tal que el concepte d’igualtat i els beneficis que aquest comporta s’instaurin en la nostra societat.
Tipus de violència de gènere
- Tractar a la dona com si fos un ésser inferior, criticar-la contínuament, fer que senti “el poc que val” amb l’objectiu de destruir la seva autoestima, és el que anomenem des .
- Amb el c i domini l’agressor pretén conèixer en tot moment on està la dona, amb qui... manifestant gelosia i sospites amb l’objectiu de controlar-la i exercir domini imposant la seva autoritat.
- L’ a social és impedir que la dona es comuniqui o participi en activitat socials amb la fi de que no pugui buscar-se recolzament i es depengui per complet del maltractador.
- El fet d’intimidar amb coaccions, com és treure-li els/les fills/es, provocar-li patiment físic i inclòs la mort, és el que es coneix com a . L’objectiu és paralitzar la víctima i impedir que s’expliqui o denunciï la situació.
- Violència f i violència s és atacar la integritat física i la sexualitat de la persona amb la fi de dominar, doblegar i humiliar a la dona. Com a conseqüència, la víctima pateix pànic, terror, desesperança, indefensió i humiliació.
- En el x emocional l’agressor manifesta reiteradament quant n’és de dissortat amb el propòsit d’infondre llàstima i manipular a la dona que se sent culpable de deixar de fer-se càrrec de la vida de l’altre.
SERVEI DE POLÍTIQUES D'IGUALTAT DE GÈNERE - Ajuntament de Corbera de Llobregat