El municipi de Corbera de Llobregat té una superfície de 1846 Ha de les quals 992.67 Ha (un 53.77%) corresponen a sòl no urbanitzable. La resta és sòl urbà (44,41%) i urbanitzable programat (1,82%).

L'orografia és accidentada, amb vessants muntanyosos a tot el terme i dues valls corresponents a les dues rieres del municipi: la Riera de Corbera, afluent del riu Llobregat i la Riera de Rafamans, afluent de la Riera de Cervelló; per tant, els desnivells són molt pronunciats entre una cota màxima de 635 m (Puig d'Agulles) i una mínima de 50 m (Riu Llobregat).

Dels hàbitats naturals hi predomina la pineda mediterrània (pi blanc amb màquia o garriga) combinada amb alzinars i zones de conreu abandonat. A les vores dels cursos d'aigua també hi trobem vegetació de ribera com àlbers, pollancres, lledoners, plataners, etc, tot i que moltes extensions estan ocupades per canyars, roldors i esbarzers. Alguns dels arbres monumentals de Corbera estan protegits: el Roure Gran, els xiprers de Can Llopart, la mata (llentiscle) de Can Coll; així com també ho estan diversos paratges d'elevat interès paisatgístic i natural com el torrent del Calaix, les fonts naturals del terme municipal com la Font de les Febres, la Font dels Plataners, la Font de Flandes i un llarguíssim etcètera.
Aquesta àrea geogràfica acull nombroses espècies de fauna interessants: des de quiròpters (ratpenats) en les cavitats subterrànies fins a l'àliga cuabarrada que nidifica a les cingleres i rocams. També trobem mamífers d'àmplia distribució en el territori català com el senglar, la mostela, el conill, la mussaranya nana; ocells com la tòrtora, el tudó, la merla i d'altres migratòries que utilitzen Corbera en el seu viatge. A prop dels cursos d'aigua és habitual trobar granotes i gripaus així com també salamandres dins de coves i avencs.

Gorg de la Mola
L'existència d'una densa xarxa de camins permet descobrir itineraris naturals pel municipi i cap als municipis de l'entorn: des d'aquells senyalitzats com el Pas de Barca, camí que data de l'edat mitjana i que ens porta del Castell fins al Pou de Glaç (a tocar del riu Llobregat), tot passant per marges de pedra seca, salts d'aigua, antigues roderes dels carros que hi circulaven, com d'altres que malgrat no estar senyalitzats són ben fàcils de seguir, com el camí al Monestir de Sant Ponç, o aquells que ens apropen a les nombroses masies del municipi.

Pou de Glaç