Descobreix la nostra història

Corbera, Vila mil·lenària

El terme Corbera consta ja en documents referents als límits del Castell de Cervelló l'any 992. El Castell de Corbera el trobem documentat l'any 1032 en el testament de Guillem de Mediona, el qual n'era el propietari i senyor. Guillem va llegar dues terceres parts del Castell a la seva filla Quixol.

La capella de Santa Magdalena consta en documentació de l'any 1295 i el primer senyor del Castell i propietari de tot el terme que duu el cognom Corbera fou Romeu de Corbera, també per aquestes dates. Fins a primers del segle XVII estigué en possessió dels Corbera; però a partir de llavors va pertànyer a la família Mora, Ciutadans Honrats de Barcelona. Manuel Antic i de Mora va obtenir del rei el reconeixement de la baronia com a títol del regne a finals del segle XVIII i seguidament passà als Ramon per herència fins que Pau Joan de Ramon morí sense successió l'any 1948.

El monestir de Sant Ponç, tot i pertànyer al terme municipal de Cervelló sempre ha dut el nom de Sant Ponç de Corbera, ja que ha estat lligat socioeconòmicament i parroquialment a Corbera des que se'n té notícia (s.XVI). El monestir de Sant Ponç és un exemplar magnífic d'estil romànic llombard del segle XI. Al barri de l'Amunt hi ha la capella de Sant Cristòfol, d'origen preromànic.

L'església parroquial de Santa Maria de Corbera fou ampliada durant els segles XIV, XV i XVI amb diferents capelles i sagristia. Les capelles eren dedicades a Sant Joan, Sant Martí, Santa Magdalena, etc. També va ser renovada i ampliada en els segles XVIII, XIX i XX fins arribar al moment i situació actuals. A l'església s'hi venera la imatge de Santa Magdalena (s.XV) que és una talla gòtica de gran bellesa. També es conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llet, procedent del monestir de Sant Ponç, que és una talla romànica policromada (s. XII-XIII).

L'explotació de guixeres es va convertir en el modus vivendi des del segle XIX sobrevivint fins la postguerra. Durant els anys '50 es van començar a usar aparells que substituïen pics i pales en els treballs a les guixeres. Els forns de guix funcionaven amb la fusta dels boscos de la rodalia portada per rucs dirigits per traginers. El 1945 es va començar a transportar la llenya amb camions. La vinya i els horts també van sobreviure fins la postguerra. En el moment en què la fil·loxera va malmetre els conreus vitivinícoles es va plantar cep americà i prèssec. Al tancar les guixeres la construcció ha esdevingut la principal font econòmica, substituint també l'activitat agrícola.

A la part baixa de Corbera fou construïda, el 1947, una nova església, també parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat.

L'any 1988 va ser aprovat l'escut heràldic de Corbera de Llobregat que va quedar organitzat per un escut caironat d'or, un corb de sable (negre) i per timbre una corona de baró.

El topònim Corbera té arrels llatines. Prové de curvus que significa roques corbes i corbaria, terreny de roques corbes. A mesura que transcorregué el temps fou assimilat al significat més popular de lloc de corbs, que és el que ha pervingut fins avui.

Anècdotes històriques

Una part important del guix que es va emprar el 1929 per l'Exposició Universal de Montjuïc va sortir de les guixeres de Corbera.

Els PARXETS eren valencians que venien a Corbera de Llobregat a transportar el vi a principis del segle XX, perquè no hi havia prou mitjans de transport, donada la productivitat del municipi.

Des de finals del segle XIX fins la primera meitat del segle XX, l'Ajuntament canviava de lloc repetides vegades, depenent del nombre de vots en les eleccions, dels habitants de Corbera de Dalt i els de Corbera de Baix.

El 24 maig de 1931, una representació de Corbera de Dalt i una de Corbera de Baix es va reunir per acabar amb les rivalitats.

El 29 maig de 1932 es va donar el nom de CARRER DE LA PAU al de l'Ajuntament, que unia els dos nuclis.

La Disfressada és un ball autòcton de Corbera que es ballava per Carnestoltes, amb un vestit típic, acompanyada de flabiol i tamborí.

Al segle XIX i fins a mitjans del segle XX, a la Nit de Sant Joan es deixaven garlandes de flors a les portes de les noies que queien simpàtiques, garlandes de pebrots per les antipàtiques i carabasses a les que n'havien donat abans a algun noi.

Als anys '50 es celebrava a l'estiu la Festa dels Estiuejants, que n'aplegava una gran quantitat, perquè atesa la seva proximitat de Barcelona, era una vila d'estiueig important.

El gener de 1940 es tancà l'ateneu Societat Coral Diadema per haver-s'hi cremat una fotografia del general Franco.
 

Vila de Corbera

Era l'any 1992 quan, per part de Ràdio Corbera, el programa radiofònic Corbera Sardanista, i el grup d'ensenyament de ballar sardanes, encapçalat per Dolores Fontarnau es va proposar a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Vila l'organització d'una Trobada de Colles Sardanistes Veteranes, per commemorar el Mil·lenari de la Vila i el que això podria suposar per a la difusió de la sardana i com a recolçament dels cursos que periòdicament tenien lloc a Corbera.

La proposta fou ben acollida i el 24 de maig d'aquell any, sota l'organització de la colla sardanista Nostra Ensenya, de Barcelona de la qual formava part el matrimoni Muntané-Fontarnau, la col·laboració de Ràdio Corbera i el patrimoni de l'Ajuntament, es va celebrar a Corbera de Llobregat el que potser ha estat l'esdeveniment sardanista més important de tota la història de la Vila. Onze colles sardanistes veteranes, s'aplegaren al pati de l'escola per oferir-nos tota la bellesa i gràcia de la nostra dansa. Onze colles que ens obsequiaren amb un Galop de Cortesia, una bona exhibició de sardanes ben ballades, una possibilitat de gaudir ballant la sardana de Punts Lliures i una multitudinària Sardana de Germanor ballada per les colles participants, i els assistents a l'acte i en la que es va produir l'estrena de la sardana Vila de Corbera, composta expressament per aquest fet, interpretada per la cobla Principal de Berga, que va amenitzar tot l'acte.

L'estrena d'aquesta sardana dedicada a la població va tenir molt bona acollida tant per part de totes les colles presents com del públic que va presenciar l'acte. És, segons els crítics musicals una obra de les que es diuen en l'argot sardanista com "balladora" amb un tiratge de 33 punts curts i 69 de llargs, i amb un salt no gaire llarg, gens difícil d'interpretar per part de la cobla, molt agradable d'escoltar i molt agraïda pels dansaires. S'ha intentat, en diverses ocasions de posar-hi lletra, però fins ara no ha estat possible.

El seu compositor, Xavier Forcada i Carreras, nascut a Barcelona el 10 de novembre de 1943, va cursar estudis de piano, solfeig i harmonia al Conservatori Municipal de Barcelona. Va escriure la seva primera sardana, En Joan i Maria Dolors, a l'edat de 20 anys. Avui són una seixantena les seves sardanes, dedicades a poblacions, persones o llocs de la nostra geografia, que sonen per les audicions i concerts de tot Catalunya, entre les que figura Aquest any sí, la qual com es pot suposar, és dedicada al Futbol Club Barcelona.

Des d'aleshores Vila de Corbera ha passat a ser la sintonia del programa Corbera Sardanista que s'emet per Ràdio Corbera.

De Josep Muntané

ELS RAMON - Barons de Corbera